Panteó

Nom: Panteó.
Arquitecte: desconegut (comitent i possible inspirador de l’obra: l’emperador Adrià)
Cronologia: 118-125.
Localització: Camp de Mart, a Roma (Itàlia)
Estil: romà imperial.
Materials emprats: formigó, maó, marbre, pedra i fusta.
Sistema constructiu: arquitravat i voltat.
Dimensions: pòrtic, 35 m (ample); columnes 18 m (alt); tambor, 58 m (diàmetre); cúpula, 43,2 m(alt).

El Panteó respon al gran avanç fet pels romans respecte als grecs en les tècniques de construcció, principalment en l’ús de l’arc per fer estructures voltades i cúpules. Com és ben sabut els romans tenien tendència a la recerca de la monumentalitat i amb el Panteó no es faria una excepció: la construcció de la seva cúpula comportà un repte a tots els nivells. D’aquesta manera podem afirmarque el Panteó és l’obra culminant, que jugà amb els materials al límit de la resistència i posà a prova tota la saviesa de l’enginyeria romana.

Em disposo a seguir un esquema d’anàlisi estàndard, així que començaré per donar unes dades generals, en segon lloc passaré a l’anàlisi formal de l’obra per continuar amb l’anàlisi de l’estil i la significació de l’obra i ja per acabar realitzaré unapetita conclusió.

En primer lloc cal esmentar els elements de suport i els suportats. El pòrtic és octàstil, és a dir, vuit columnes exemptes que suporten el frontó de la façana. Vuit columes més contribueixen a aguantar les cobertes de les tres naus següents.
Per altra banda tenim el tambor que consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el que descansa la cúpula. La sustentació d’aquestacúpula va ser l’obra culminant de l’enginyeria romana.
Pel que fa el mur del tambor veiem que es tracta de formigó combinat amb tres sèries superposades d’arcs, fets amb maons. Aquests arcs són de descàrrega així que en realitat són contraforts interns, que distribueixen el pes de la cúpula gegantina, i la concentren sobre vuit pilars, repartits per la planta circular de la cel·la.

L’espaiexterior del Panteó és més fàcil d’entendre si tenim en compte com va ser concebut en el temps en què va ser construït. Com els fòrums, va ser ideat per ser precedit per una plaça porticada que tenia la funció d’amagar el tambor, d’aquesta manera només semblaria un temple més.
El pòrtic mostra una façana formada per unes columes colossals de 18 m d’alçada, fetes de granit egipci, amb les bases demarbre i els capitells corintis.
Exteriorment el tambor no té la gràcia ni la proporció perfecta que aporta l’interior. Ara mateix,es troba sense el revestiment de marbre i estuc i se’ns mostra com un cilindre mancat d’ornamentació. Les tres línies d’imposta delimiten els tres pisos d’arcs superposats, que es poden apreciar a simple vista.
A l’interior trobem una cel·la que parteix d’una plantacircular precidida pels vuit pilars que alliberen la pressió de la cúpula. Aquesta original distribució permet que s’obrin vuit nínxols entre pilar i pilar. Si ens fixem en la planta i en les decoracions del Panteó podem observar que hi predomina una figura: el cercle inscrit en un quadrat. Aquesta figura ancestral simbolitza la unió entre el que és diví, el cercle, i el que pertany a la la natura o ala terra, el quadrat. D’aquesta manera el diví protegeix els humans.

Ara és el moment de parlar de la característica que fa el Panteó un dels edificis més impresionants de la Història de l’Art: la cúpula. Aquesta meravellosa cúpula posseeix una estructura d’anells i nervis que configura els cassetons, uns compartiments buits en forma de quadrat que tenen la funció de rebaixar pes de lacúpula. A més d’un petit àtic amb finestres, el que aporta la principal font de llum a l’edifici és l’òcul, una finestra circular d’uns 9 m de diàmetre, situat al centre de la cúpula. La seva funció és aportar llum però també realitza una simulació del disc solar i va recorrent la volta a mesura que el dia avança.

Pel que fa l’estil de l’edifici trobem que els antecedents directes del Panteó són…